Una onada de petits somriures, per l’estudiant del màster Aleix Riu

Aleix Riu, estudiant del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC, ens explica el projecte Una onada de petits somriures , un projecte solidari de captació de fons per a humanitzar els espais pediàtrics de l’hospital Parc Taulí.

Mai he amagat que sóc una persona amb sort. M’he esforçat i sacrificat sempre que ha estat necessari, però sense la sort d’estar en aquell precís moment, o sense la sort de comptar amb persones que vegin i treguin el millor de tu, de ben segur que no estaríeu llegint aquestes paraules.

Aviat farà tres anys, vaig tenir la sort que el meu cap m’animés a crear un projecte solidari de captació de fons per a humanitzar els espais pediàtrics de l’hospital Parc Taulí. Com a Responsable de Seguretat i Medi Ambient de l’hospital, no era una tasca que entrés pas en les meves funcions, però ja realitzava dissenys i comunicacions relacionades amb el nostre departament, així que vam formar un petit equip amb d’altres professionals i va néixer el projecte “Una Onada de Petits Somriures”.

El disseny de la campanya, tasca de la qual estem ben orgullosos, era únicament el començament i la part senzilla del projecte, ja que després ens vam trobar amb el que era l’autèntic repte d’aquell encàrrec: arribar a la gent. Us he de confessar que vaig tenir la innocència de pensar que seria senzill. “Captar fons per una causa solidària per als infants de l’hospital? Fàcil”. Doncs no. Vam picar moltes portes i ens vam endur moltes negatives. És aleshores quan prens consciència de que, lamentablement, al nostre entorn hi ha moltes necessitats i que la nostra no era l’única causa que lluitava per aconseguir ajudes. No obstant, vam tenir la sort de comptar amb professionals i famílies de pacients de pediatria que, sense dubtar-ho, ens van oferir el que, a dia d’avui, sóc conscient que és el més valuós que tenim: el temps.

El projecte va veure la llum, vam fer les primeres activitats i vam establir els nostres canals de comunicació:  xarxes socials, el web de l’Onada i els canals interns de l’hospital. Però aleshores no era conscient de la importància de definir públics objectiu, emprar canals i tècniques adequades segons aquests, elaborar missatges, així com d’altres aspectes relacionats amb la gestió interna del projecte o el disseny d’esdeveniments. Així que, per suposat, vam cometre errors. Aprenem tant quan ens equivoquem! Una de les coses que vam aprendre és que com millor arribàvem a la gent, quan més reaccions obtenien les nostres publicacions, era quan posàvem nom propi als continguts. No únicament havíem de parlar d’allò que fèiem, sinó de qui ho feia. Les persones volen veure persones. Dos anys de picar molta pedra, d’esgotar-nos, de desanimar-nos i tornar-nos a il·lusionar … i arriba un dia en què veus que t’arriben propostes, que la gent et coneix i que el projecte ja no és només nostre. És de la ciutat i dels nostres usuaris. Com ja us podeu imaginar, he passat per alt que, durant aquest temps, la sort m’ha continuat somrient, però us en puc fer un resum. Vaig començar l’Onada amb molt temps lliure, però a dia d’avui sóc pare de la Mel (sí, és una nena preciosa) que ocupa bona part d’aquell temps.

Vaig descobrir un món que m’apassiona, la comunicació, i he après amb els errors, però també fent aquest Màster, gràcies a que el meu cap em va animar a estudiar allò que tant m’estava agradant. Realitzar els estudis de comunicació corporativa protocol i esdeveniments amb l’experiència dels dos primers anys de l’Onada m’ha permès comprendre ràpidament aquells aspectes essencials en aquest món fascinant de la comunicació, així com aplicar automàticament els diferents conceptes que les assignatures van introduint. I, per acabar, mai oblidaré el que vaig sentir en veure el primer infant que entrava a un dels espais que ja hem reformat, una sensació difícil d’explicar, però amb la certesa de tenir la gran sort d’emprar el meu temps en provocar una onada de petits somriures. Us animo a conèixer i col·laborar amb el nostre projecta a : www.unaonadadepetitssomriures.cat