Entrevista a Sandra Bustamante, directora de Treballs finals del Màster universitari en Comunicació corporativa, Protocol i Esdeveniments

16 novembre, 2020
Fotografía sandra Bustamante

Sandra Bustamante és professora col·laboradora del Màster universitari de Comunicació corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC, com a directora de Treballs finals de màster (TFMs)

Doctora en Ciències Polítiques amb estudis postdoctorals en Sociologia Política Internacional. És consultora des de fa més de vint anys en temes vinculats a l’equitat de gènere a les Nacions Unides (OIT, PNUD, ONU Dones), al Banc Mundial i a la Comissió Europea. Ha dirigit diversos projectes d’investigació vinculats a l’exclusió, als mercats de treball del sud global i a la pobresa. Ha col·laborat amb diverses OSC en l’àmbit de la comunicació per al desenvolupament, va treballar a MT Consultoria de Sevilla i ha estat propietaria d’Equitá consultora i SB Comunicació Corporativa.   

  • Com vas decidir dedicar-te a la comunicació i al gènere/feminisme?

Vaig estudiar Relacions Internacionals i vaig començar la carrera diplomàtica a l’Argentina a principis dels vuitanta. En el Ministeri de Relacions Exteriors vaig fer els meus primers cursos de protocol. Vaig deixar la diplomàcia a principis dels noranta per dedicar-me als assumptes públics en una empresa multinacional i l’any 1993 vaig començar a treballar com a directora d’una escola de comunicació. Allà vam crear el grau de Relacions Públiques i un diploma internacional de Protocol. Just llavors es va començar a parlar d’identitat, comunicació i reputació corporativa, i a principis de l’any 2000 ens marejàvem amb la quantitat de bibliografia que començava a publicar-se (inclosos els clàssics nord-americans que llegíem per primera vegada). L’any 2003, ja a Espanya, feia classes de protocol internacional al màster de la Universitat de Sevilla, analitzant l’impacte comunicacional que tenia el protocol en els actes internacionals, en les cimeres. Tot això va ser quasi fa vint anys… Després la vida em va anar portant a la cooperació internacional pel desenvolupament, vaig fer el meu doctorat, vaig començar a viatjar molt i a veure les desigualtats de gènere existents en gairebé tots els països que visitava. I vaig trobar en el feminisme un punt de vista crític per pensar i intentar canviar certs aspectes, i a l’activisme hi vaig sumar una formació en temes de gènere que m’apassiona fins a dia d’avui i que em permet mirar “amb ulleres de gènere o amb un detector de desigualtats, [diria jo]” els projectes en els quals m’involucro i fer les meves petites però seguides aportacions.  

  • Com creus que ha canviat el món de la comunicació des dels inicis de la teva carrera fins a l’actualitat?

Ai mare… hi ha hagut un canvi de segle entremig… les tecnologies ho han canviat tot, i tot ho pensem en format de xarxes socials, d’immediatesa en la comunicació. Que aquestes mateixes tecnologies no ens facin oblidar que els qui estan al mig de tot són les persones… A més a més, han passat coses molt positives  com tenir un llenguatge més inclusiu i que hi hagi cada vegada més gent interessada i apassionada per la comunicació.    Quines conclusions destacaries per sobre de la resta, fruit de les teves investigacions? Una pregunta difícil. La primera conclusió (no puc evitar-ho) és que necessitem pensar la comunicació amb perspectiva de gènere i interseccionalitat. La segona és que hem de fer un esforç per incorporar noves tècniques d’investigació en la comunicació i en les xarxes socials, fer per exemple un recorregut dialogat i participatiu de metodologies de treball amb imatges fotogràfiques i audiovisuals. Necessitem pensar la imatge  –en diversos registres– a partir de certs prismes, gèneres i discussions, imaginant combinacions que permetin potenciar les seves possibilitats analítiques.

  • Tenint en compte la teva extensa experiència laboral, que t’ha enriquit més a nivell personal i professional?

M’ha enriquit molt poder viatjar i treballar en diversos països d’Europa, Amèrica Llatina i una mica a l’Àfrica (però no tant com m’hagués agradat), compartint moments amb equips multiculturals i aprenent de les persones en cada lloc. A més a més, en la meva feina poso molt d’èmfasi en la investigació qualitativa. Sincerament, crec que poder observar, parlar amb la gent, fotografiar d’una manera participativa m’ha brindat enormes possibilitats. Tot això m’ha gratificat en l’àmbit professional i en l’àmbit personal m’han quedat grans amics en diverses parts del món. 

  • Quin aprenentatge destacaries del teu pas per les diverses organitzacions per les quals has treballat? 

Que l’aprenentatge és permanent, què és vàlid que de vegades canviïs el rumb de la teva professió (inclús si necessites reinventar-te), que necessites deixar amics en tots els llocs on treballes, que el treball en equip multicultural ens “marca” per sempre.

  • Quin consell els hi donaries als alumnes que estan realitzant el treball final de màster (TFM)? 

Abans que donar-los-hi un consell, els felicitaria perquè han escollit una de les millors opcions de màster existents de l’àmbit. Des del punt de vista professional, els hi suggeriria que aprofitessin l’oportunitat de comptar amb alguns dels millors professors d’Espanya. A escala personal, els hi diria que no malgastin ni un minut i que llegeixin, teoritzin, debatin, busquin un significat per a  tot, que s’impliquin, que vulguin canviar el que creguin que no és just, que s’apassionin amb aquesta professió. Això ho dic també com a feminista, perquè crec que tot el que fem en la vida té una base teòrica. Si explorem de manera conscient les raons que hi ha darrere d’una determinada acció, també trobarem un sistema subjacent que conforma els pensaments i les pràctiques i que ens ajuda a pensar críticament i a mobilitzar-nos. 

  • Per últim, quin consell els hi donaries als alumnes que volen trobar feina en aquest sector un cop acabin els seus estudis? 

Per la meva experiència els hi diria que la seva cerca laboral no se cenyeixi al lloc on viuen, que s’obrin a experiències en altres ciutats països… que aprenguin altres idiomes per poder comunicar-se fàcilment i interessar-se professionalment sense inconvenients… que no deixin mai d’estudiar i d’aprendre. Els perfils professionals que es busquen avui en dia han de ser absolutament originals i aconseguir-ho està molt relacionat amb entendre realment què és allò que ens apassiona en la nostra professió. Fer-ho és un exercici de reflexió i valentia…

Autor / Autora
Estudiant en pràctiques del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC
Comentaris
Deixa un comentari