Lorena Ayala, graduada d’Equador, ens explica la seva experiència una vegada finalitzat el màster

Lorena Ayala d’Equador és graduada del màster universitari de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments de la UOC. Ens explica la seva trajectòria acadèmica i professional, la seva experiència del màster i dona alguns consells als estudiants. 

• Ens pots descriure, breument, la teva trajectòria acadèmica i laboral? 

Vaig iniciar els meus estudis enfocats a les xarxes públiques, ja que estava vinculat al  meu àmbit professional. Quan vaig acabar la meva llicenciatura en Assistència Gerencial i Relacions Públiques, vaig sentir la necessitat de seguir amb un màster que complementés els meus estudis; i la veritat és que el màster universitari de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments de la UOC s’enfocava perfectament a les tasques que dsenvolupava al departament  de Relacions Públiques de la Universitat Andina Simón Bolívar, amb seu a l’Equador, on treballo  des de fa cinc anys. És per això que vaig decidir continuar amb els meus estudis, tractant d’aconseguir més coneixements per a un millor creixement, tant personal com professional. Quan vaig revisar el pla d’estudis que oferia el màster no ho vaig dubtar;  vaig decidir acabar el màster en un any. Va ser molt dur i vaig haver de deicar un gran esforç   poder compaginar estudis, feina i família; encara més tenint en compte que sóc mare soltera. Recordoits sense dormir i matinades d’estudi, esforç, disciplina i sacrifici, però tot això al final em van brindar una bona recompensa: l’assoliment del màster. 

• Com a graduada del máster universitari de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments, quina valoració global en faries?

 En aquests temps de pandèmia que estem vivint, la comunicació corporativa ha passat a ser un eix fonamental per al bon funcionament de les institucions i de les empreses; ara basant-se molt en la comunicació digital. Com a graduada em van ajudar molt els coneixements adquirits al màster, però també tot allò compartit amb els companys i companyes a les aules.  És una dinàmica molt enriquidora  poder participar en els debats, intercanviar idees, coneixements i experiències. La majoria teníem una trajectòria professional en l’àmbit i intentàvem nodrir-nos, no només dels coneixements i de la docència, sinó també de les nostres pròpies experiències professionals.   Tot el que vaig aprendre al màster és clau en aquesta nova realitat a la qual hem de fer front tots els professionals que treballem organitzant esdeveniments i en el protocol; mentre el distanciament físic persisteixi haurem d’adaptar-ne el desenvolupament i l’execució. 

• Com és que vas enfocar el teu Treball Final de Màster (TFM) a la comunicació interna? 

Des que es va iniciar el confinament i aquesta nova modalitat de teletreball, vaig tenir la necessitat i el desig d’investigar com podria la comunicació interna adaptar-se a la nova situació. Havíem d’aconseguir que la Universitat Andina funcionés i mantingués el nivell acadèmic tant reconegut regionalment a Llatinoamèrica. És per aquest motiu que vaig començar a indagar com hauria de ser ara la comunicació interna a la Universitat, com podríem arribar a tot el personal administratiu, docent i al personal de suport i servei. 

Les recomanacions realitzades basades en l’aprenentatge d’aquest màster van ser acollides per part de les autoritats i la comunitat universitària per a millorar la comunicació en totes les árees; amb la finalitat d’enfortir les relacions interpersonals, tenir directrius clares pel que fa a les activitats virtuals i fomentar els recursos tecnològics proporcionats. Calia cuidar el clima laboral, utilitzant canals d’informació adequats al teletreball i donant acompanyament en el benestar emocional dels treballadors; aconseguint així, resultats importants en la productivitat i el funcionament de la Universitat.  

• Quin creus que és el valor de la comunicació interna? 

La comunicació interna s’ha hagut d’adaptar al nou context de pandèmia. És necessari generar processos adequats de comunicació davant aquesta emergència sanitària, que serveixin per al desenvolupament organitzacional aportant als treballadors una informació adequada i de qualitat; mitjançant una comunicació eficaç que pugui comunicar de millor manera els processos i detectar les necessitats dels treballadors Els resultats es veuran reflectits en el bon funcionament i desenvolupament de les activitats de les institucions i de les  empreses. 

A més a més, les eines comunicacionals han de transmetre informació precisa i fiable; cal entendre que la falta d’informació o la informació imprecisa pot generar confusió al treballador a l’hora d’exercir les seves funcions. De fet, les noves tecnologies que ara ja estan a disposició de les empreses serviran com a eines per a mesurar la interacció entre organització i treballador.  En el context de la crisi sanitària per la COVID-19, es genera un nou escenari en la comunicació interna. És a dir, el context empeny a la cerca de noves estratègies de comunicació per a implementar-se, quasi de manera immediata. Ara, els protagonistes són els missatges, les eines digitals, i els nous canals de comunicació, oferint informació oportuna i transparent als treballadors. Els equips de relacions públiques i comunicació han d’actuar amb rapidesa, amb una resposta quasi simultània a la crisi, amb la finalitat d’aconseguir que els treballadors sintonitzin amb l’esperit de l’organització, malgrat la crisi.  

• Quins consells els donaries als alumnes a l’hora de preparar la seva defensa del Treball Final de Màster (TFM)? 

És un cúmul d’emocions, et trobes al final del màster, tens moltíssima informació i només comptes amb 10 minuts per defensar el treball final. Aquí el que és important és preguntar-te què vols donar a conèixer i quins són els punts clau del treu Treball Final de Màster (TFM). 

El domini del tema a defensar és essencial, sense dubte. Però en el moment de defensar el Treball Final de Màster (TFM), ja s’hauran adquirit molts coneixements i es tindrà suficient informació i material. Tenint això en compte, el que recomano és esquematitzar els continguts per a exposar, en una presentació de Power Point. 

Aquest exercici ajuda a organitzar i sintetitzar la informació en diapositives, segmentant el discurs amb línies de text que serveixin de suport visual i discursiu mentre es parla davant la càmera. La idea no és anar llegint les diapositives, sinó tenir una eina d’ajuda per a un discurs natural i fluid en el desenvolupament del tema en cada intervenció.    Aquest document ppt, també serveix de guió tècnic per a l’edició del producte audiovisual. A les anotacions del document es pot indicar en quines parts i quins recursos multimèdia s’han d’incloure com a suport visual al discurs. 

Aquesta ajuda visual reforça els arguments de la defensa. Per això podem utilitzar diversos recursos com ara dades estadístiques, infografies, fragments d’entrevistes, etc. 

La localització seleccionada per a la gravació també és clau; ha d’estar, en la mesura que sigui possible, vinculada  a  la temàtica del TFM. En el meu cas la vaig realitzar al paranimf de la institució on treballo, la mateixa que vaig escollir com a objecte d’estudi. Serà important tenir en compte les condicions d’aquesta localització pel que fa a la il·luminació, soroll, ordre i altres; i utilitzar elements que ens apropin a la temàtica de la defensa o de la organització que escollim com a base per al nostre Treball Final de Màster (TFM). 

Realitzar una defensa audiovisual del Treball Final de Màster (TFM), ens permet aprofitar totes les potencialitats de la tecnologia i l’ús de múltiples recursos. Una bona edició i postedició, amb una línia gràfica alineada a la institució seleccionada per a l’estudi, i a la vegada mantenint les recomanacions de la UOC, que contingui animacions per a la introducció, i altres amb fins didàctics, bon maneig del so i una animació dinàmica, faran que el producte final satisfaci les expectatives esperades.