Lideratge i comunicació, eixos per a professionals

3 maig, 2021

Entrevista a Carlos van Oosterzee, docent d’Habilitats directives, lideratge i formació de portaveus

Llicenciat en Filologia, màster en Lingüística i Comunicació i postgrau en Expressió i Comunicació per la UB. Col·labora en la millora de les habilitats de comunicació, creixement, benestar i cohesió de persones i equips. 
  • Quines són les claus essencials per fer una bona exposició oral?

En primer lloc, és molt important tenir un bon coneixement del contingut sobre el qual farem l’exposició, sentir-se còmode amb el tema sobre el qual tractarem, sobre els conceptes i sobre les paraules clau que farem servir.

Tot seguit hem de pensar l’estructura de la nostra exposició: com començarà? com s’acabarà? Els inicis i els finals són moments rellevants de la nostra exposició i probablement seran els fragments més recordats. 

Mitjançant un bon inici tenim la possibilitat de captar l’atenció de les persones i de generar interès pel que els explicarem. Un inici “formal” inclouria una benvinguda, la presentació de la persona que fa l’exposició i la introducció del tema sobre el qual tractarem. També podem optar per inicis més “creatius”, com una pregunta retòrica o una frase impactant que faci reflexionar l’audiència, que en desperti la curiositat, per després presentar-nos i introduir el tema.

Hem de tenir en compte, a més a més, com acabarem l’exposició, tenir clara la frase que farem servir com a cloenda, com ara una frase resum, una crida a l’acció o una reflexió personal seguides d’un agraïment a les persones que ens han escoltat. 

Entre l’inici i el final hem de dotar la nostra exposició d’un desenvolupament clar, amb les seccions que siguin necessàries per explicar el que volem transmetre. Interpel·lar l’audiència, fer preguntes retòriques o explicar històries (storytelling) solen ser estratègies que afegeixen impacte a la nostra exposició. Tindrem en compte també la correcció i la qualitat del nostre llenguatge verbal.

Qui ens mirarà i ens escoltarà? És important tenir present qui serà el nostre públic, els seus interessos, les seves expectatives, què volem que entengui i que senti a través de la nostra exposició, i adaptar-nos al context i la situació en què tindrà lloc la intervenció.

A banda del contingut, de l’estructura i de les persones que rebran el missatge, cal tenir cura de la nostra predisposició emocional: si sentim tranquil·litat i seguretat també les transmetrem.

No podem oblidar les qualitats paraverbals i no verbals: ritme, timbre, volum i entonació de la veu, la imatge personal que volem transmetre, la postura corporal i la gestualitat facial i manual, que han d’acompanyar i refermar el nostre missatge.

Amb aquests elements i els dots i innovacions personals, tindrem unes bases fiables per realitzar moltes exposicions de qualitat.

  • Qualsevol persona pot arribar a ser una bona oradora? 

L’habilitat de parlar en públic es troba dins del que anomenem “habilitats toves” (soft skills) en l’àmbit del desenvolupament professional.

És evident que hi ha persones que tenen més facilitat o inclinació personal cap a les intervencions públiques, i també que tothom és més o menys conscient de les pròpies limitacions en aquest àmbit. 

Dit això, la teoria i l’experiència m’han demostrat que, a través d’una bona formació o consultoria, qualsevol persona pot millorar les seves habilitats de comunicació pública tot adquirint coneixements comunicatius i guanyant seguretat autoconfiança.

  • Dins del camp del lideratge, per què és important el lideratge emocional? 

En qualsevol tipus de relació interpersonal estan presents les emocions, i són, per tant, indestriables de l’acció de lideratge.

Van ser Daniel Goleman, Richard Boyatzis i Annie McKee qui primer van fer referència als sis tipus de lideratge emocional, en el seu llibre Primal Leadership, de 2002.

El lideratge emocional es diferencia d’un lideratge merament transaccional en el fet que té en compte el component emocional de l’estil de la persona que gestiona altres persones i l’efecte que aquest estil de lideratge té en cadascuna de les persones liderades.

Prèviament, Goleman ja havia establert les claus de la intel·ligència emocional, que, naturalment, s’apliquen també en les habilitats de lideratge. 

A mesura que les persones que realitzen funcions de lideratge van prenent més en consideració les pròpies emocions i les de les persones amb què col·laboren, les organitzacions van fent-se més humanes.

  • El llenguatge no verbal és molt important i poderós. Es pot ensenyar?

El llenguatge no verbal, és a dir, tot allò que expressem sense fer servir paraules, té, com sol passar amb altres tipus de llenguatge, un component innat i un d’adquirit

D’altra banda, el llenguatge no verbal, que sol donar-se de forma inconscient, pot fer-se conscient a través de l’observació i de l’anàlisi.

En la majoria de comunicadores i comunicadors, l’expressió no verbal sempre tindrà aquest doble vessant inconscient i conscient: l’expressió inconscient li transfereix la necessària naturalitat i subtilesa pròpia del que és no verbal, i l’expressió conscient aporta intenció i objectius comunicatius.

És per tot això, i per la meva experiència teòrica i pràctica, que afirmo que el llenguatge no verbal s’ensenya, s’aprèn i s’utilitza estratègicament, de la mateixa manera que el llenguatge verbal. Prenem consciència de la nostra expressió no verbal quan algú ens fa alguna observació sobre com ens comuniquem a aquest nivell o quan un/a professional ens entrena per a millorar en aquest aspecte.

Per indagar sobre el llenguatge no verbal i el seu aprenentatge pot resultar interessant l’enfocament que ofereix la Programació Neurolingüística (PNL) sobre els processos de modelatge (modeling) i de sintonia (rapport), i recomano també molt l’obra de l’especialista en comunicació Teresa Baró, amb llibres com ara La gran guía del lenguaje no verbal (2012), o fins i tot el més recent i reflexionat Inteligencia no verbal (2018).

  • De la teva experiència professional, voldries compartir amb nosaltres alguna anècdota o aprenentatge?

He de dir que sempre aprenc quan realitzo qualsevol formació o consultoria, i també aprenc del meu propi lideratge del dia a dia. 

Recordo especialment la dinàmica d’estils de lideratge en què un membre de l’equip ha de guiar un altre, que porta els ulls embenats, per un recorregut especial entre taules, cadires i altres obstacles. Acaba sent divertit i molt revelador.

Gaudeixo ajudant els equips a practicar el feedback apreciatiu, on cadascun i cadascuna de les participants destaca el que més valora de cada company/a. En aquestes i altres dinàmiques se sol donar tot un seguit d’expressions emocionals positives que afavoreixen l’empatia, la comunicació, la confiança mútua i la intercomprensió.

Respecte a elements no verbals en la meva acció professional, sempre és satisfactori i sorprenent aprendre com l’anàlisi del llenguatge no verbal ajuda a descodificar missatges no expressats verbalment. Sol ser una gran descoberta per a tothom.

També aprenem molt, tant les persones participants com jo, quan explorem les resistències que poden aparèixer en les exposicions orals. Aquestes resistències són causades pels nervis de parlar en públic, on se solen amplificar les inseguretats i les pors. És una gran satisfacció quan les persones aprenen a superar aquests petits (o grans) obstacles. 

Autor / Autora
Estudiant en pràctiques del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC
Comentaris
Deixa un comentari