La bretxa salarial no entén d’edat ni d’estudis i, a més a més, s’agreuja amb la COVID-19

El Dia Internacional de la Dona se celebra enguany  en un context afectat per la COVID-19; els efectes de la qual han causat impactes devastadors, també pel que fa a les desigualtats de gènere. Més enllà de l’àmbit laboral, la COVID-19 ha mostrat com les dones han estat les més afectades pel que fa a la cura de persones dependents (nens, majors) i la sobrecàrrega viscuda durant el confinament dins de la llar. No obstant això, també ha mostrat com alguns dels països que han estat reconeguts pel bon lideratge enfront de la pandèmia, han estat precisament liderats per dones. Tot i això, les dones només representen el 7% dels líders mundials. 

Segons xifres del Fòrum econòmic mundial encara trigarem 257 anys per a tancar la bretxa salarial entre homes i dones. La desigualtat és encara més palesa entre les dones amb nens, de color, migrants i amb discapacitats. Malgrat dècades i dècades d’activisme, i de lleis d’igualtat de gènere, en el 2021 encara es fa necessària la reivindicació, si volem viure en una societat més sana, justa i inclusiva. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 recullen aquests principis. 

Centrant-nos en la presència de la dona en el mercat laboral de la comunicació corporativa i de les relacions públiques, cal destacar que a Espanya es tracta d’un sector amb una important base laboral femenina, que se situa per sobre de la mitjana, encara que lamentablement aquest percentatge es veu reduït pel que fa als llocs directius, segons un estudi realitzat per ADECEC. De fet, el 61,3% dels enquestats, tant homes com dones, sostenen que la bretxa salarial és encara molt més latent en el sector. Les cinc barreres que recopila aquest estudi són: el fet que la dona continua assumint la cura de fills i família, sent encara més difícil la conciliació i poder compaginar-lo amb una carrera professional amb les mateixes possibilitats que les d’un home; la falta de polítiques de flexibilitat i conciliació; la falta de transparència en les promocions; la falta de proactivitat per a demanar promocions i, finalment, el fet que encara es percebi el sector com un sistema masculinitzat i en el qual encara hi ha preferència pels interlocutors homes.