Entrevista a Núria Peláez, docent de Comunicació Interna

21 maig, 2021

Núria Peláez: “Hi ha un tret del món actual que compromet seriosament a tots els comunicadors: el regnat d’allò que és immediat i efímer”

Llicenciada en Periodisme per la UAB i màster en Direcció de Comunicació per la UPF, especialitzada en Comunicació científica per la UVic. Compta amb una experiència de més de quinze anys treballant en el món del periodisme, de la comunicació, del màrqueting i de les relacions públiques. Actualment compagina la seva activitat docent a la UOC amb el gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona.  

  • Pots descriure’ns, breument, la teva trajectòria professional?

Des de molt petita vaig tenir clar que volia dedicar-me a la comunicació. El sector ha canviat molt des que vaig sortir de la facultat: per això he seguit sempre formant-me en temes molt diversos (protocol, organització d’esdeveniments, màrqueting de continguts, comunicació científica, formació de portaveus, SEO…). La meva passió és explicar històries, i porto tota la vida fent-ho des d’ambdós llocs de la “trinxera”: com a redactora als mitjans de comunicació —especialment com a col·laboradora de La Vanguardia—, i en els últims deu anys treballant en l’àmbit de la comunicació corporativa en empreses i institucions, especialment al sector salut. Des de fa uns mesos —em vaig incorporar en ple confinament!— treballo al Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona

  • Quin creus que és el repte més gran dels comunicadors interns? I dels comunicadors externs?

Hi ha un tret del món actual que compromet seriosament a tots els comunicadors: el regnat d’allò que és immediat i efímer. Ara la gent viu, consumeix, s’informa i comunica a ritme de Tik Tok: ens quedem només amb els titulars breus, els vídeos ràpids, i si no ens agrada, passem al següent o fem “unfollow”… De la mateixa manera, avui en dia cada vegada és més estrany trobar professionals que treballin molts anys —i no diguem tota la vida, com els nostres pares!— a la mateixa empresa: el mercat laboral ha canviat, i ja no està mal vist saltar d’una companyia a una altra cada poc temps. Això implica un gran repte per a les empreses: és més important que mai una comunicació interna que aconsegueixi captar i retenir el talent, i fer que tots els treballadors se sentin implicats i comparteixin la visió de la companyia. Si això no funciona, si els treballadors —especialment els més joves— no tenen aquest orgull de pertinença, qualsevol dia faran “unfollow” i se n’aniran enduent-se el seu talent a la competència. 

El mateix repte, encara que amb altres implicacions, s’aplica als comunicadors externs: com captar l’atenció d’una audiència que llegeix cada dia centenars de whatsapps i tuits i que prefereix un #challenge de Tik Tok a un article d’opinió d’un diari de prestigi? Aquí entra en joc la creativitat, l’aposta per a nous canals i llenguatges, i el canvi del paradigma de moltes organitzacions ancorades al passat que segueixen pensant que la millor eina de comunicació externa és una nota de premsa amb una foto del president assegut al seu despatx. 

  • Quin paper juga la Comunicació interna en les organitzacions? 

Ajuda a construir i mantenir una bona relació entre l’organització i els seus membres, i entre els seus propis treballadors. A la pràctica, això implica temes, com per exemple, com transmetre els objectius de l’empresa o entitats a tots els seus membresinformar-los sobre temes que els afecten directament (decisions o canvis estratègics, però també qüestions més quotidianes com què han de fer i de quina manera); traslladar als equips directius la informació suggerida, també des de les bases de l’organització: construir i mantenir el compromís i la motivació dels treballadors, etc. Hi ha qui només se’n recorda de la comunicació interna quan es produeix una situació crítica com una fusió o un expedient de regulació d’ocupació, però en circumstàncies normals la comunicació interna és també un element clau que ajuda a perseguir els objectius estratègics de l’organització, des del seu propi punt de vista. 

  • Quines característiques són necessàries perquè un responsable de Comunicació interna pugui dur a terme la seva feina de manera eficaç? 

En destacaré una que és vital tant per aquesta posició com pel responsable de la comunicació externa: comptar amb el suport i compromís de la Direcció general de l’organització. Si el líder no creu sincerament amb tot el que la comunicació pot aportar als objectius estratègics de l’empresa, exercir aquesta feina estarà plena d’obstacles. Per aquest motiu, cal reivindicar la presència d’aquestes posicions al Comitè de Direcció, per a poder alinear la comunicació amb l’estratègia des d’on emana.

  • Com ha impactat la COVID-19 a la comunicació corporartiva?

Crec que aquesta crisi marcarà un abans i un després en la comunicació interna. Moltes organitzacions han implantat el teletreball, que fins ara era una mica per obligació, però quan passi la pandèmia el treball remot continuarà encara que sigui amb menys intensitat i la comunicació interna s’està adaptant a aquest nou escenari: mantenir cohesionats i motivats a professionals que només veuen als seus caps i col·legues per videoconferència, i que en molts casos veuen perillar el seu lloc de treball, o fins i tot, la supervivència de l’organització per aquesta nova crisi. Google i Facebook han estat notícia recentment per introduir guies i pautes per garantir que les conversacions que mantenien els seus treballadors entre ells des de casa, mitjançant les xarxes i canals exteriors, mantinguessin el caràcter respectuós que mantindrien si fossin presencials. I és que el teletreball ha obert nous reptes que fins avui dia eren impensables!

Pel que fa a la comunicació externa, aquest nou “món virtual”, en el qual hem viscut des de la pandèmia, ha impulsat la comunicació digital en detriment dels canals offline. Desgraciadament això té efectes col·laterals com els acomiadaments i les retallades als mitjans de comunicació tradicionals, que repercuteixen a augmentar la precarietat de la professió periodística, menor especialització i major risc de fake news. A més a més, durant aquests mesos vivim tots tan pendents de les dades de contagis que la resta d’inputs comunicatius s’han quedat relegats a segon pla, per la qual cosa les organitzacions, de nou, necessiten captar l’atenció de l’audiència, necessiten més creativitat que mai, però mantenint una imatge de rigor i responsabilitat que avui es valora més que mai. 

(Visited 42 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Estudiant en pràctiques del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC
Comentaris
Deixa un comentari