Entrevista a Meritxell Parramon, docent de Comunicació corporativa i relacions institucionals

4 febrer, 2021
Meritxell Parromon

Mertixell Parramon és professora col·laboradora del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC

Periodista i politòlega, llicenciada per la UPF, màster en Relacions Internacionals centrat en Política Exterior Europea per la UNED. Ha treballat a l’oficina de Premsa i Comunicació del departament d’Acció Exterior, Relacions institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Actualment és la responsable de Premsa i Comunicació de la Delegació del Govern de Catalunya davant la Unió Europea. 

  • Com et vas iniciar en el món de la comunicació corporativa? 

Inicialment, vaig treballar com a periodista en mitjans de comunicació mentre encara estudiava a la universitat, però la vida em va anar portant cap a la comunicació institucional i política, un àmbit que mai havia descartat, ja que de formació acadèmica sóc periodista i politòloga i sempre m’ha interessat la comunicació en aquest nivell. La meva escola va ser l’Ajuntament de Cassà de la Selva on amb vint-i-tres anys vaig començar a treballar com a cap de Comunicació amb un equip entusiasta amb el qual vam tirar endavant projectes transversals molt interessants. Sempre dic que els ajuntaments són un dels millors llocs on aprendre per les possibilitats que ofereixen. A més, normalment tenen poc personal que es dediqui a la comunicació i has de ser polivalent, però això també permet ser molt creatiu. Estàs en contacte diari amb la realitat i ràpidament perceps els efectes de la teva feina, tant si són positius com negatius. A l’Ajuntament de Cassà vaig tenir l’oportunitat de crear les bases de la política comunicativa de la institució, ja que fins aquell moment no havia existit aquesta figura. Ho vam poder dissenyar tot a mida des del començament, a través d’un pla estratègic local fet de manera participativa amb la ciutadania que ens va traçar les grans línies a seguir a mitjà termini. Després de l’etapa al consistori cassanenc, vaig començar a treballar com a tècnica de comunicació al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat i seguidament vaig passar a portar la comunicació de la Delegació del Govern davant la Unió Europea des de Brussel·les. Per tant, podríem dir que estic cobrint tots els nivells de l’administració pública i té la seva gràcia veure com canvia l’enfocament de la comunicació en cadascun d’ells.

  • Com a responsable de Premsa i Comunicació de la Delegació del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, què t’ha suposat aquest repte a escala professional i personal?

Tots els canvis professionals són un repte, però en aquest cas específic segurament va ser el fet d’endinsar-me en un ecosistema tan específic com és el de l’anomenada bombolla europea… i mira que havia fet un màster sobre temes europeus! Un cop ets a dins ja no ho perceps, però a mesura que hi aprofundeixes te n’adones dels tecnicismes que hi ha (un munt de sigles que no saps d’on apareixen), el complex entramat d’actors que l’integren, les múltiples relacions que hi ha entre ells… i, davant d’aquest escenari, tu t’has de situar i saber quin paper t’hi toca jugar. Aquestes sensacions les representa molt bé la sèrie ‘Parliament’. Brussel·les és un lloc fascinant per a tots els qui ens agrada la comunicació, la política i el projecte de la Unió Europea. A escala personal, el repte va ser deixar el sol i la vida còmode de Catalunya per anar als núvols de Bèlgica. Tot i això, quan surt el sol a Brussel·les crec que el valorem més. 

  • Les organitzacions i empreses s’han vist amb la necessitat de connectar amb el seu públic. Com creus que pot ajudar la comunicació corporativa?

Qui no comunica no existeix. Aquest és un mantra que haurien d’incorporar totes les persones que estan al capdavant d’organitzacions, tot i que a poc a poc penso que ja s’està aconseguint. La comunicació corporativa és clau per proporcionar-nos les eines per connectar amb els diversos públics i dissenyar la planificació estratègica per fer arribar el nostre missatge de la manera més eficient possible. Per tant, ens ofereix mitjans per, a la fase d’investigació, detectar quines són les necessitats que ha de cobrir la nostra organització, seguidament ens clarifica els canals pels quals fer-ho i, finalment, ens proporciona els mètodes d’avaluació per saber quin impacte ha tingut la nostra feina. Aquest darrer punt és el gran oblidat, però un dels més valuosos per avançar i millorar. La comunicació corporativa és imprescindible en totes les organitzacions, però en el cas de les institucions públiques considero que és una obligació. La ciutadania ha de conèixer la tasca que fan els seus representants públics per poder-los fiscalitzar durant el mandat amb total transparència i apropar-nos a l’ideal del bon govern. 

  • Com creus que ha canviat internet i les xarxes socials l’àmbit de la comunicació corporativa i les relacions institucionals? 

Seguint amb la idea de l’anterior pregunta, penso que ha donat mitjans a la ciutadania per poder fiscalitzar millor la tasca dels representants polítics i de la gent que es troba en el poder. No obstant això, a ningú se li escapa que tothom actua d’acord amb uns interessos concrets i darrere de les xarxes socials i internet hi ha els famosos algoritmes que també esbiaixen la nostra forma de percebre la realitat. Abans podíem comprar un diari i sabíem que estaríem observant el món amb unes ulleres determinades. Ara això és més fàcil que se’ns oblidi, ja que mentre fem scroll per qualsevol xarxa social no ens adonem que estem mirant només aquella porció del món digital amb la qual més hem interactuat. Conscients d’aquest fet, les empreses, institucions i la resta d’organitzacions no tenen més alternativa que acceptar les regles del joc i jugar-hi. Sempre penso, de totes maneres, que des de les institucions públiques tenim l’obligació de no perdre de vista la bretxa digital. No podem deixar enrere tota la població que no té accés al món digital, o que senzillament no està tan immers en les xarxes socials, i per això hem de tenir-los presents quan fem les planificacions estratègiques de les nostres organitzacions. 

  • Quin consell li donaries a un estudiant que es vol dedicar en un futur a la comunicació corporativa i a les relacions institucionals? 

Som molts els professionals que ens dediquem a la comunicació corporativa i, per tant, li recomanaria que es diferenciï de la resta i que tiri endavant convençut del que fa. A diferència d’altres països, molts dels que treballem en aquest sector venim de facultats de  Comunicació i em sembla interessant que sigui així, però penso que a mesura que les carreres professionals es van encaminant, és important formar-se en àmbits específics. Per exemple, el perfil d’una persona que treballi en comunicació d’organitzacions científiques, ara que estan tan de moda les farmacèutiques o els centres de recerca, pot esdevenir molt més atractiu si es complementa amb algun curs o postgrau de l’àmbit científic, o inclús amb un grau científic especialitzat en la comunicació. Em semblen molt interessants aquests perfils especialitzats, ja que considero que aporten coneixement i valor afegit a qualsevol organització. Els que ens dediquem a la comunicació hem de conèixer i dominar el que estem explicant als nostres públics. La segona recomanació que li faria seria que no deixi mai de banda qualsevol formació en l’àmbit digital, especialment en temes referents al big data, ja que seran eines imprescindibles en el nostre sector. I el tercer i últim consell seria que la millor recomanació que et pot donar algú és que facis el que sentis que et convé més en cada moment i tiris sempre endavant! Així que toca no deixar mai de remar. 

(Visited 93 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Estudiant en pràctiques del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC
Comentaris
Deixa un comentari