Entrevista a Carmina Hereu, docent de Comunicació corporativa i RRII

• Com et vas iniciar en això de la comunicació corporativa? Era una cosa que vas tenir clar des del principi?

La veritat és que va ser una mica casualitat. Vaig entrar a treballar a l’Auditori de Barcelona com a responsable de comunicació, enfocada als concerts que programàvem Però, per circumstàncies internes, em vaig trobar havent de dirigir també la comunicació corporativa, un territori en el qual jo tenia molt poca experiència. Per això, entre els estudis que vaig cursar més endavant i l’experiència del dia a dia, vaig descobrir aquest apassionant món de la comunicació corporativa.

• Quin és el valor que dóna la comunicació corporativa a l’organització?

La confiança és el principal valor que la comunicació corporativa de les organitzacions ha de preservar. Confiança cap a l’organització de tots els que participen en ella, siguin clients o proveïdors com treballadors, institucions polítiques, etc. El valor de la confiança és molt delicat i requereix de mots “mims” i atencions perquè recuperar-la en cas de ruptura pot suposar un treball molt dur.

• Quan ens dediquem a la comunicació corporativa hi ha alguna cosa que pot convertir-se en un autèntic malson: les crisis. Com es gestionen?

Justament la gestió de crisi té molt a veure amb el valor de la confiança del que parlava! Seria meravellós pensar que totes les empreses tenen un pla de crisi, però com no sempre passa, el més important és poder verificar el que està passant i servir informació precisa, completa i constant al respecte. Una bona gestió del temps serà fonamental en una situació de crisi.

• Un consell per a un estudiant de comunicació corporativa que s’hi vulgui dedicar en un futur.

Ser autèntics: comunicar allò que us entusiasmi i estimuli a voler fer-ho cada vegada millor. Estar enamorats dels vostres productes, de la vostra empresa, dels vostres serveis… tot això ajuda a trobar millors idees i estratègies i a suportar moments molt durs i sota molta pressió, que la comunicació sempre té.