Els experts debaten sobre el futur de la Comunicació Corporativa, el Protocol i l’Organització d’Esdeveniments

El passat divendres 24 de març, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va organitzar una jornada en la qual es van tractar diferents temàtiques relacionades amb el sector de la Comunicació Corporativa, el Protocol i l’Organització d’esdeveniments.

Aquestes tres grans àrees d’especialització, que conformen el Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC, van ser representades per tres reputats professionals del sector. Sobre Comunicació Corporativa en va parlar Marc de Semir, director de Comunicació de la Fundació Bertelsmann. Josep Solà, president de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI) va parlar sobre la importància del protocol i les relacions institucionals per les institucions i empreses. Per altra banda, Raimond Torrents, director de l’Event Management Institute i de l’agència Torrents&Friends, i professor col·laborador del màster, va parlar de les noves tendències en l’organització d’esdeveniments, un sector en continua professionalització i expansió.

Els tres professionals van coincidir amb la necessitat de considerar la comunicació com un element estratègic dins de l’estructura de l’organització, ja que ajuda al compliment dels objectius empresarials o institucionals. En més d’una ocasió, s’ha vist com la comunicació és un dels elements dels quals més es prescindeix en moments de dificultats econòmiques, però els experts insisteixen en què els professionals de la comunicació han de reivindicar-la dins l’estructura de la institució, tal com subratlla Semir.

Els experts també van coincidir en senyalar la importància d’integrar el món digital en el pla de comunicació de tota l’organització, tal com afirma Torrents. L’entorn digital ha canviat el paradigma de la comunicació corporativa durant els últims anys. Això comporta que els professionals adoptin una mentalitat més oberta, ja que han d’adaptar-se a la immediatesa de l’entorn i a una nova conceptualització dels usuaris i clients, més exigents, informats i proactius. Per això, alguns dels reptes amb els quals s’enfronta la comunicació corporativa és la gestió de les dades per avaluar la feina del professional en temps real en el complex context del big data. 

Un altre punt en comú és la importància de la planificació. En l’àmbit de la comunicació, segons els experts, poques coses haurien de quedar en mans de l’espontaneïtat, ja que el seu exercici de manera professional hauria de preveure de manera detallada tots els elements que podrien alterar el missatge que les organitzacions volen donar. No oblidem que es treballa amb les percepcions dels públics, pel que s’ha d’investigar, saber quins missatges dirigir i quines poden ser les possibles reaccions cap a ells. En conseqüència, la planificació porta a la invisibilitat (en sentit positiu), tal com afirmen Torrents i Solà. És a dir, seguir una metodologia de treball de forma continuada i sistemàtica ajuda a què es percebi que els esdeveniments flueixen sols i que el protocol no es percebi. 

Com afirma Solà, el bon protocol és aquell que no es nota, ja que no genera conflicte. A més, la bona planificació ajuda a reaccionar amb un nou marge d’error enfront una possible crisi, a part de donar una imatge de naturalitat, valor que les marques o institucions persegueixen de manera contínua.

Respecte a les peculiaritats de cada sector, Solà explica que el paper del protocol, lluny d’associar-se amb acrònims del passat, ha de reivindicar-se dins de les institucions, ja que ajuda a clarificar i ordenar tots els passos que s’han de seguir i evita ambigüitats, com pot ser l’ordre dels seients de les autoritats i assistents en un acte. Una de les tendències que es preveuen en aquest àmbit és la potenciació del protocol en el sector empresarial, el que es denomina cerimonial corporatiu, el qual ha d’ajudar a transmetre els valors, la missió i la visió de l’organització. 

Torrents, per altra banda, ens parla de l’organització d’esdeveniments, subratllant que és una eina comunicativa tremendament eficaç per la força de la comunicació en viu i en directe entre emissor i receptor. Aquest professional també destaca l’ús de l’storytelling entre marques i institucions, les quals “emocionalitzen” els seus missatges per aconseguir un contacte directe amb el seu client o consumidor. I lligat a aquesta apel·lació del caràcter emocional, es detecta una altra tendència interessant en el sector dels esdeveniments: la consideració del públic intern cada cop més com un stakeholder clau. Torrents ens explica com les empreses donen cada cop més importància a cuidar valors personals que, a la llarga, es relacionen amb els empresarials. Semir confirma també aquest progrés de la comunicació interna dins de les organitzacions, per ser el públic intern el principal prescriptor de l’empresa. 

És més que evident que els futurs professionals de la comunicació s’enfronten a un entorn complex, tot i que segons senyalen els experts, també molt fructífer. Algunes de les habilitats i capacitats que aquests entorns hauran de tenir són: el domini dels idiomes (amb l’anglès com a imprescindible), comptar amb habilitats digitals, la gestió i integració d’equips, el lideratge, l’empatia i saber treballar sota pressió.

Els professionals coincideixen en què aquest perfil només es pot aconseguir amb una formació acadèmica estricta, essencial per entendre la metodologia, poder adquirir competències estratègiques i poder obtenir una visió global del sector. Però puntualitzen que en l’entorn en el qual ens trobem, l’especialització també és un valor a l’alça, ja que dota al futur professional d’un major valor i posicionament personal dins del mercat laboral.