Els alumnes de Comunicació Corporativa i Relacions Institucionals, entrevisten a la seva professora col·laboradora: Lola Bañon Castellón

3 febrer, 2020

Doctora en Comunicació per la Universitat de València, llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat durant 25 anys en Radiotelevisió Valenciana i, a més de la UOC, és docent en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Ha sigut professora al Màster de Relacions Internacionals de la Universitat de Bedfordshire, a Anglaterra, i directora de la Fundació de l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani. És autora del llibre “Palestinos” i de diverses publicacions en l’àmbit de la investigació sobre periodisme i relacions internacionals.

  • A uns 10 anys vista… com t’imagines que haurà evolucionat la Comunicació Corporativa i, en general, les Relacions Públiques? 

El nostre món evoluciona ràpidament i de manera no sempre controlable al cent per cent. El que sí que és evident, des de la meva experiència, és que aquest sector tindrà un pes creixent. No hi ha creixement sense comunicació; ni tan sols hi ha investigació científica eficient sense comunicació. La tendència és, de manera clara, a una major professionalització. El nostre sector acostuma a estar ple de persones autoproclamades experts i expertes en comunicació; però amb el temps sobreviuran els professionals millor preparats i amb major capacitat d’adaptació.

  • Quines serien, per a tu, les principals diferències en el desenvolupament de les Relacions Públiques entre el sector públic i el privat?

A ambdós sectors regeixen valors similars, però és cert que al sector públic hi ha una obligatorietat més evident de transparència i implica, a més, una convicció en un projecte col·lectiu. També al sector públic hi ha més observació sobre nosaltres i, en un moment de tensió ideològica com el que vivim, cal posar en valor les operacions de diplomàcia i concòrdia. En l’àmbit polític, us puc dir que en moltes ocasions els responsables de comunicació són la base de molts acords i els que eviten desastres que a vegades projecten intencions de discursos excessivament emocionals.

  • Acabem de finalitzar el màster… quins tres consells donaries a aquells que busquen afrontar nous reptes en aquest àmbit?

El primer consell és no caure mai en el desànim: aquesta és una carrera d’humilitat a la qual és un privilegi treballar al costat dels experts perquè és de l’experiència d’on s’aprèn. El segon consell és observar sempre, anotar les coses que anem aprenent i integrar-les, perquè la gestió dels conflictes mai és igual però existeixen unes tòniques repetitives a la gènesi i mort de les crisis. El tercer, ser flexible i adaptar-se a noves tecnologies i noves situacions.

  • Creus que el futur donarà cada vegada més oportunitats als professionals de la comunicació en l’àmbit de les relacions públiques i la comunicació corporativa?

Sí. De fet, és l’únic sector de la comunicació que genera treball. I opino que això anirà in crescendo, perquè a poc a poc les empreses i institucions van entenent que la comunicació és rendible i que la projecció d’una empresa no pot prescindir d’un comunicador corporatiu. I per això mateix, els responsables de comunicació van ocupant posicions a consells d’administració i als equips de decisió de la política. Cada vegada estan més inclosos com a part dels òrgans executius.

  • Respecte a la comunicació interna de les empreses del sector públic, com es pot millorar?

Les persones d’una empresa no poden assabentar-se del que passa a casa seva per la informació exterior, perquè això trenca el sentiment de pertinença al grup. Avui en dia, amb els recursos digitals és fàcil crear grup, blogs interns o altres plataformes amb possibilitats perquè la gent participi, per tal que trobin espais on puguin trobar la seva veu. I és important que aquesta veu sigui escoltada i tingui transcendència, si no, no fem res.

  • Quan els directius de les empreses no són tan coneixedors de les fortaleses de la comunicació, com podem motivar-los perquè entenguin la importància de la gestió de la comunicació corporativa?

A vegades són francament durs i no estan disposats a acceptar consells. Jo sempre dic que a cada pas que donem cal fer una DAFO (i no és broma) i detectar els punts de dificultat per estudiar com podem vendre’l. Si podem demostrar que amb les nostres estratègies traurem benefici, tenim camí lliure. La política de xoc frontal no és bona, la gent dura es retreu més. Cal buscar espais que ofereixin oportunitats- Ja veus, de nou torno a la DAFO.

  • Quin risc prenen aquelles empreses que no realitzen accions de comunicació corporativa?

Tots els riscos possibles, perquè totes les empreses en un moment determinat tenen una crisi. I si no hi ha reacció, adéu a la reputació. I sense aquesta, s’acaba l’empresa.

Sense comunicació no existeix construcció de perfil i, sense això, en un món atomitzat com aquest, no es pot buscar públic objectiu.

  • Ara, passem de centrar-nos en l’ofici per centrar-nos en el treballador (o comunicador)… Quins coneixements o competències són les que més es valoren (o valoraran) en l’àmbit de les relacions públiques?

La flexibilitat, l’adaptació a les noves tecnologies i, sens dubte, el coneixement d’idiomes. I encara que no tingui tanta fama… la paciència, la capacitat d’observació i un quadern on apuntar totes les coses que ens criden l’atenció. Perquè acostumen a repetir-se i així anem generant recursos d’experiència.

  • Quines habilitats pròpies de les periodistes són aplicables a un responsable de comunicació?

L’observació, el sentit estratègic i l’agenda. Això últim és molt important, és el patrimoni real d’un periodista… i també el d’un comunicador corporatiu.

  • Quines són les qualitats que caracteritzen a un bon “relacions públiques” i/o comunicador?

L’observació, la discreció i la voluntat al treball. Sense esforç, preparació i dedicació, no tenim res a fer. Aquest és un ofici de disciplina, que es mostra sota una aparença una mica banal a vegades. Però és un treball que requereix ordre i reciclatge constant. L’escolta és fonamental. A vegades ens obsessionem a parlar i parlar. Per a nosaltres l’escolta és clau.

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari