De l’storytelling a l’storydoing: comunicació per passar a l’acció

28 juliol, 2021
del-storytelling-al-storydoing-uoc Imatge de Socialcut (Unsplash)

Va haver-hi un temps –i d’això no fa tant- on les marques dedicaven part la seva estratègia de branding a explicar coses a la seva audiència. Explicar històries al públic és una tècnica que sempre havia funcionat; quan la història era bona, el relat era un èxit i els objectius es complien. Però tot canvia, i l’storytelling sembla que ha deixat de ser efectiu.

El nostre dia a dia transcorre entre presses i, el que és pitjor, estem constantment bombardejats per infoxicació, paraula amb la qual es defineix el sobre excés d’informació que genera en el receptor una espècie de paràlisi que fa impossible parar esment al missatge.

Les xarxes socials han tingut una gran part de culpa en aquesta pèrdua d’interès per les històries. Un bon exemple el tenim en Twitter, la xarxa que es va desenvolupar entorn de missatges curts, però que malgrat el seu objectiu de brevetat genera una mitjana de 456.000 tuits per minut. Com serem capaços de filtrar informació a aquest ritme?

Precisament per aquest motiu l’efímer s’ha posat de moda i ja són moltes les xarxes socials el contingut de les quals més usat es basa en stories, petites càpsules de format molt flexible que desapareixen a les 24 hores del seu llançament, encara que la fugacitat no és suficient si no contem la història adequada.

Què és l’storytelling?

És important tenir en compte que el concepte storytelling va néixer fa relativament poc, encara que es tracta d’una pràctica que ens acompanya des de temps remots o a cas hi ha una cosa més antiga (i humà) que explicar històries?

Imatge de Miguel Á. Padriñán (Unsplash)

A les persones ens agrada escoltar, especialment quan el que ens expliquen desperta el nostre interès i el relat conté alts i baixos que ens obliguen a mantenir l’atenció per a descobrir el final.

Els comunicadors, i sobretot les marques i els experts en publicitat, van aprendre a aprofitar el potencial d’explicar històries per a aconseguir els seus objectius i el van convertir en una estratègia fonamental per a fer branding i donar a conèixer productes i serveis.

La tècnica era un èxit. L’storytelling no parla directament dels avantatges del producte i connecta emocionalment amb l’audiència. No és el mateix intentar vendre cafè parlant del seu “excel·lent sabor i aroma”, que explicar la història de la Marisa, aquesta noia que s’aixeca cada dia a les 6 del matí (com tu i com jo) i que necessita aquest cafè per a poder dur a terme “totes les activitats del seu dia a dia” (que et mantindran atent al llarg de la història i t’acabaran fent sentir identificat amb ella, perquè esteu igual de cansats).

Però l’audiència ja s’ha cansat de consumir simples històries. És un fet que pot haver-se de no sols a la infoxicació, sinó a la falta de creativitat del contingut o, sense anar més lluny, a un canvi en la mentalitat del consumidor. Sigui com sigui, el que és indubtable és que el públic ha deixat clar que ja no vol només paraules: ara vol fets, així que cal passar a l’acció.

Storydoing, o l’art de fer viure l’experiència al consumidor

Com dèiem a l’inici, les xarxes socials han tingut un gran pes en l’evolució del storytelling al storydoing. Els principals consumidors d’aquestes plataformes –millenials i l’anomenada Generació Z- han determinat amb la seva manera de ser l’evolució del màrqueting i la comunicació en línia.

Més enllà de conèixer els valors d’una marca, aquests consumidors volen ser en tot moment partícips del futur, i una estratègia de branding estàndard no és suficient per a satisfer-los: volen viure l’experiència en primera persona, per això neix el storydoing.

Més enllà de comptar alguna cosa i apel·lar als sentiments, el storydoing convida al consumidor a fer una acció.

Es tracta d’una evolució en la manera de contar històries. No obstant això, hi ha una notable diferència entre storytelling i storydoing que fa a aquesta última molt més valuosa: més enllà de comptar alguna cosa i apel·lar als sentiments, el storydoing convida al consumidor a fer una acció.

Un bon exemple de storydoing el trobem en les estiuenques campanyes d’Estrella Damm, la història de les quals fins no fa gaire només relatava l’alegria d’aquesta època de l’any a través de paisatges idíl·lics i de cançons que difícilment podies deixar de cantar. Però la marca va canviar d’estratègia –segurament tenint en compte la mentalitat del seu jove públic objectiu- i ara ha convertit els seus anuncis d’estiu en un crit a la salvació del planeta, una crida de socors a la qual, sense cap dubte, demana al públic que s’uneixi. Marca i consumidor treballen junts per una causa comuna que importa a tots dos.

Estudia comunicació i aprèn a explicar històries!

Com hem vist, explicar històries no és res nou però l’estratègia que cal seguir per a aconseguir l’èxit va evolucionant cada dia més, sobretot per la influència de les xarxes socials i el ritme de consum de contingut digital.

En aquest context, és imprescindible estudiar comunicació per a tenir una formació que ens permeti no sols saber explicar històries i fer al públic partícip d’elles, sinó afrontar qualsevol estratègia de màrqueting i comunicació digital que se’ns plantegi en un futur professional.

Imagen de Mentatdgt (Unsplash)

El Grau de Comunicació de la UOC és el camí acadèmic perfecte per a tota aquella persona que gaudeixi explicant històries i vulgui dedicar a això el seu futur. No es tracta només de persuadir, explicar el que succeeix en el món també és explicar una història des d’un punt de vista professional.

El perfil de l’estudiant de comunicació és molt ampli, però qualsevol alumne comparteix la passió per explicar històries. Les sortides professionals que ofereix aquest títol oficial són molt diverses, des del periodisme o la comunicació corporativa, a la publicitat o el màrqueting, la comunicació audiovisual o les relacions públiques.

Els estudis de grau en comunicació de la UOC aprofiten el caràcter 100% en línia de la nostra universitat per a formar a professionals degudament preparats en comunicació i mitjans digitals, llenguatge multimèdia i xarxes socials que siguin capaces de construir històries adaptades a qualsevol mena de públic i format.

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari